Gràcies per tot, Pascual!!!!!!!

Ahir quan vaig rebre un whatsapp del Bubu, no m'ho podia creure, "Pascual Momparler ha mort, se'n ha anat a correr i no tornava i l'han trobat de nit mort", no volia creure-ho. "Xe, calla, no pot ser". Però desgraciadament era cert. El nostre Pascual ens havia deixat de forma inesperada i sense avisar i sobre tot sense poder agraïr-li tot el que havia fet per nosaltres. Era una persona de la que no és difícil parlar be. Tots el volien, tots tenen bon record d'ell, ni una mala paraula, ni un mal gest. Sempre estava ahi quan el necessitaves, li tocares quan el tocares i anares quan anares. Vaig tindre la sort de compartir equip amb ell ja fa molt anys, en el antic "Legendario", amb el Gili, Garberes, el Patet. Recorde que en Lliria ferem 2º, 3º i 4º i et deien "d'on has tret a estos" i tu sempre orgullós dels teus i content pels demés. El temps vullgué que al cap d'uns anys tornarem a coincidir amb el Silens, Elastic Confort i Cliniconfort. Han sigut 4 anys molt bons en el que sempre amb la base de la humildat i el sacrifici, hem vist crèixer l'equip, valors que tu ens has inculcat. Sempre amb la nevera plena de beguda durant i quan acabava la carrera, els potets de pinya en almibar, el diposit del cotxe sempre ple, mai ens volies cobrar ni un céntim de gasolina. Tants viatges que hem compartit junts, plens d'anecdotes, rialles quan feem rabiar a Jurgen "l'alemany", les nostres baralles amb els arbrits per fer reclamacions de quan la classificació no es corresponia amb la realitat, quan preguntaves per Chava, en definitiva un grapat de bons records sempre pensant en els demes, sempre de forma altruista i desinteresada. La teua crono per parelles, les carreres de ciclocross, el teu recolçament als veterans, un llarg etcetera de tot el que has fet i que no cabria en pagines. En Alfarrasi parlàrem i te vaig dir que volia deixar el equip per motius personals i quedarem per a esmorsar i parlar-ho. Et vaig tocar divendres per vore si quedavem i t vaig pillar en la Volta Valencia, seguint la teua gran passió, el ciclisme i em contaves com havia sigut la etapa. No vaig voler molestar perque vaig pensar, ja quedarem quan acabe la Volta. Pero, ahir el teu cor va deixar de bategar. Ixe cor que possiblement no et cabera dins de lo gran que era. Des que estic al mon del ciclisme, puc dir que no he conegut una persona tan bona, tan treballadora i que amara tant el ciclisme com tu. Ahir mirava les fotos que tenim de tu i tu sempre ixies a un costat, sense voler figurar, sempre content per els demes. Eres el que mes feia, pero mai et possaves medalles. Diuen que no hi ha ningú imprescindible, però no m'imagine aquest "mundillo ciclista· sense tu. Serà dur i molt difícil substituir-te, tal volta impossible. No se m'ocurria un altra forma de fer-te homenatje que parlar de com eres i tot el que has significat. Un amic i un "pare" per a tots nosaltres.No se si tornare a guanyar una carrera, pero quan ho faça, sense dubte tindra la teua dedicatoria. M'haguera agradat que tot aço fora un malson, poder-teu dir cara a cara en ixe esmorçar que vam postposar, pero com no puc: PASCUAL, ALLA ON ESTIGUES. MOLTES GRACIES PER TOT. ET TROBAREM MOLT A FALTAR. D.E.P. David Fajardo